Conclusions finals

Els nens quans són petits a poc a poc van prenen consciència que són un ésser humà i es van reconeixent de les persones que l'envolten, això és produeix durant els primers mesos de vida; i entre el primer anys i el segon es reconeixen a sí mateixos davant d'un mirall.

L'autoconcepte és el conjunt de tots els trets i habilitats d'una persona; qui i com som. En canvi, l'autoestima és la valoració que cadascú fa sobre sí mateix; el fet de si estem contents amb el que ens ha tocat o canviaríem alguna cosa.

En edats primerenques, l'autoestima és molt elevada pel fet que tots els adults del seu voltant l'animen i li diuen lo gran i lo guapo què és. Entre el primer anys i el segon, els nens/es estan el l'etapa del "no", sempre i per qualsevol cosa et responen amb un no; i als 4 anys estaran en l'etapa del "per què", ja que per qualsevol cosa els condueix a esbrinar sobre el món que els envolta. Als 6 anys aquesta autoestima que en un principi era molt elevada, acostuma a disminuir pel fet que ja comencen a tenir en compte les valoracions que tenen els altres sobre ells, i això molts cops redueix aquesta autoestima.

 

Aquesta autoestima és molt important que sigui sòlida des d'un principi ja que si és té una autoestima baixa això pot impedir fer amics a l'escola o tenir un baix rendiment escolar i, fins i tot, que tingui una mala alimentació i, per tant, uns hàbits saludables baixos.

Per tant, és molt important que l'autoestima sigui ben alta i com a mestres hem de fer que sigui real. Ja que com a mestres d'educació infantil estarem diàriament amb els nens i a l'hora de realitzar dibuixos podem veure (tot i no ser expertes en el tema) si realment es senten feliços amb ells mateixos, i si és el contrari doncs demanar ajudar als especialistes per poder ajudar aquell nen o nena a desenvolupar-se i sentir-se bé amb ell/a mateix/a.

La hada fea

En el reino de la hadas, vivía una joven llamada Clara, a la que todo el mundo conocía como el hada fea. Durante toda su vida, corta, ya que Clara tan sólo tenía 17 años, había vivido escondida en su casa, pues se avergonzaba del aspecto de su cara.

La joven hada fea, tal y como era conocida en el reino de las hadas, tan sólo salía de su casa para asistir a la ceremonia de hadas que se celebraba todos los meses, y donde las hadas más mayores compartían su sabiduría con el resto de hadas.

Clara siempre salía con una mascara en la cara para que nadie pudiera ver lo fea que era, ya que cuando salía a una misión para ayudar a un niño en apuros, al final el niño le decía: “Fuera, fuera, vete de aquí hada fea“, y claro, la joven aprendiz de hada se ponía muy triste…, pues al final a nadie le importaba que fuera muy buena hada, sólo importaba que era fea.

Pero un día, cuando todas las hadas se encontraban reunidas en la ceremonia mensual, la luz se apagó de pronto, y un ejercito de brujas entró a secuestrar a todas la hadas que había allí para robarles sus poderes. Sin embargo, no consiguieron coger a Clara, ya que ese día había olvidado ponerse la máscara, y su rostro lleno de verrugas, pasó desapercibido por la brujas, pensando que era una más. 

Más tarde, en el reino de las brujas, mientras que éstas estaban celebrando su gran victoria, el hada Clara, se hizo invisible y corrió hacia los calabozos para liberar a las hadas.

A partir de ese momento, todo el reino de hadas, se dio cuenta que habían tratado muy mal a la joven hada, ya que lo más importante de todo, era que Clara sabía mucha magia y  tenía una gran inteligencia.

La rosa blanca

En un jardín de matorrales, entre hierbas y maleza, apareció como salida de la nada una rosa blanca. Era blanca como la nieve, sus pétalos parecían de terciopelo y el rocío de la mañana brillaba sobre sus hojas como cristales resplandecientes. Ella no podía verse, por eso no sabía lo bonita que era.

Por ello pasó los pocos días que fue flor hasta que empezó a marchitarse sin saber que a su alrededor todos estaban pendientes de ella y de su perfección: su perfume, la suavidad de sus pétalos, su armonía. No se daba cuenta de que todo el que la veía tenia elogios hacia ella. Las malas hierbas que la envolvían estaban fascinadas con su belleza y vivían hechizadas por su aroma y elegancia.

Un día de mucho sol y calor, una muchacha paseaba por el jardín pensando cuántas cosas bonitas nos regala la madre tierra, cuando de pronto vio una rosa blanca en una parte olvidada del jardín, que empezaba a marchitarse. 

–Hace días que no llueve, pensó – si se queda aquí mañana ya estará mustia. La llevaré a casa y la pondré en aquel jarrón tan bonito que me regalaron.

Y así lo hizo. Con todo su amor puso la rosa marchita en agua, en un lindo jarrón de cristal de colores, y lo acercó a la ventana.- La dejaré aquí, pensó –porque así le llegará la luz del sol. Lo que la joven no sabía es que su reflejo en la ventana mostraba a la rosa un retrato de ella misma que jamás había llegado a conocer.

-¿Esta soy yo? Pensó. Poco a poco sus hojas inclinadas hacia el suelo se fueron enderezando y miraban de nuevo hacia el sol y así, lentamente, fue recuperando su estilizada silueta. Cuando ya estuvo totalmente restablecida vio, mirándose al cristal, que era una hermosa flor, y pensó: ¡¡Vaya!!

Hasta ahora no me he dado cuenta de quién era, ¿cómo he podido estar tan ciega?

La rosa descubrió que había pasado sus días sin apreciar su belleza. Sin mirarse bien a sí misma para saber quién era en realidad. 

Si quieres saber quién eres de verdad, olvida lo que ves a tu alrededor y mira siempre en tu corazón.

Etapa infantil: l'autoconeixement i l'autoestima

A mesura que els nens/es van creixen aprendran a posar en joc les diferents parts del seu cos per tal de produir un efecte més interessant i, al mateix temps, ho aniran interioritzant i a partir d'elles organitzaran i construiran una imatge integrada del seu esquema corporal. Aquesta imatge és la base per a l'elaboració de la seva pròpia identitat personal.

És a partir de les experiències, de la valoració dels seus propis assoliments i dificultats com també l'actitud de les persones externes cap a ell; que els nens/es enriqueixen la imatge que tenen d'ells mateixos.

El nen/a exterioritza els seus sentiments i emocions a través dels dibuixos i, és aquí quan és fàcil saber si aquest nen/a es sent feliç amb la seva imatge i si aquesta li provoca algun conflicte. El dibuix és un bon recurs per reconèixer l'autoestima de cada individu.

 

L'autoestima és molt important i sobretot en l'etapa infantil, el fet de sentir-te poc important pot impedir que facis amics o perjudicar en el rendiment escolar. Per això és molt important durant el creixement del nen/a tenir una sòlida autoestima. 

Per tal d'augmentar l'autoestima hi ha alguns consells que sóc eficaços: 

1.  Fer una llista amb les coses que se't donen bé. Afegeix algunes coses que t'agradaria fer bé.

2.      Elogia't tres vegades al dia. No diguis només: "Sóc genial", sinó alguna cosa més específica com "Avui he set molt bona amiga amb Maria" o "El examen m'ha anat més bé del que hem pensava".

3.      Recorda't a tu mateix quines parts del teu cos són bones com: "Tinc unes cames fortes i ser patinar molt bé".

4.      Recorda que hi ha coses de tu mateix que no pots canviar, has d'acceptar-les i estimar-les.

5.      Quan escoltis comentaris negatius en la teva ment, t'has de dir "Deixa de fer-ho". D'aquesta manera li trauràs poder a la veu interior que et desanima. 

Els ingredients principals per a una sòlida autoestima es centrar-se en les coses bones d'un mateix i en les grans qualitats; d'aquesta manera aprens a estimar-te i a acceptar-te a tu mateix.

Construcció de si mateix

CONSTRUCCIÓ DE SI MATEIX
1er any	El nen/a no és capaç de reconèixer a si mateix al mirall.
1-2 anys	El nen/a intenta aconseguir tot allò que es proposa. També anomenada Tendència oposicionista (edat del "no").
2 -3 anys	El nen/a es descriu amb categories de gènere (nen/a) i d'edat (sóc gran). També anomenat Llenguatge autoreferencial, utilització de pronoms personals.
4 anys	El nen/a reconeix els seus grups de referència (la família, l'escola, etc). Fa preguntes sobre el seu origen o l'origen de les coses. Famosa etapa del "Per què..?".
5- 6 anys	El nen/a es descriu amb aspectes observables i concrets. Fa referència a possessions (Jo tinc...). Acostumen ha ser frases curtes i inconnexes.
6- 8 anys	El nen/a defineix el seu jo amb categories aïllades sense valor de conjunt. Parla de diferents temes però sense connexió.

Autoestima

AUTOESTIMA
M'agrada ser així?	És la part avaluadora de l'autoconcepte i està composta per les valoracions i els judicis que fem de com som.
Jo real comparat amb el Jo ideal	Les valoracions es realitzen per comparar allò que som per allò que voldríem ser.
Evolució a la infància.	1.       Durant l'etapa infantil, l'autoestima és molt elevada per l'actuació dels adults. 2.      Els nens de menys de 6 anys tenen una molt bona imatge de si mateixos. 3.      A partir de la primària es quan el nen/a comença a tenir en compte els judicis dels seus companys els quals poden construir la primera font de valoració negativa.